BIOGRAFIA
       
 

David Muniesa

És pastor baptista de quarta generació. El seu besavi va ser el primer creient evangèlic a l’Estartit, gràcies al testimoni del missioner suec Erick Lund, l’any 1892.

Fill del pastor Antoni Muniesa, qui va morir l’any 1930, passà la seva infantesa i adolescència a l’Estartit en temps de guerra i postguerra sense poder assistir a l’escola per la negativa del mossèn del poble a donar classes a un nen protestant.

La seva mare va ser, doncs, qui el va ensenyar a llegir, utilitzant la Bíblia del seu besavi, i a escriure, copiant el llibre dels Salms.

Les visites de Samuel Vila, amic íntim del seu pare, fan néixer en ell l’interès pels llibres i la lectura, iniciant un període de formació autodidacta, gràcies als texts de la ‘Revista Homilética’, publicada pel missioner Lund.

La seva conversió es produeix als 16 anys i amb l’arribada del missioner baptista David Hughey, s’estableix un pla de beques per a estudis que David aprofita per iniciar el batxillerat.

L’any 1952 ingressa al Seminari Baptista, obert clandestinament a Barcelona, i en acabar els seus estudis és cridat al pastorat de l’Església Baptista de Palamós. Més tard, la Comisión de Misiones de la UEBE el convida a fer-se càrrec de l’Església de Las Palmas de Gran Canària. Consolidat aquest grup, es trasllada a Figueres i finalment a l’Església Bethel de Terrassa, l’any 1969.

Acompanyat sempre per la seva esposa, Anna Vers, ha desenvolupat un ampli ministeri en el món editorial i de les publicacions: LEGE (entitat per a la venda de llibres per correspondència i la difusió del Nou Testament), la revista España Cristiana, la Misión Cristiana Evangélica Horeb i Biblio Club, entre altres.

Coincidint amb els 50 anys de ministeri pastoral, l’any 2007 li és concedit el doctorat Honoris Causa DD per la Facultat Cristiana de Teologia Reformada de Brasil.

Reconeix la influència de dos homes en el seu ministeri: a José Cardona, la prudència i saviesa per a la gestió dels problemes i conflictes, i a Samuel Vila, la visió i el coratge en favor de la obra del Senyor, malgrat les dificultats.

En edat de jubilació, diu no està jubilat, sinó joiós per poder servir al Senyor Jesús, qui el va cridar a la obra i el cridarà quan sigui el moment de retirar-se.

 
       
 
Sortir