BIOGRAFIA
       
  Maria Lladó  
 

Nascuda a Palma de Mallorca. D’adolescent anava amb la família al pis-església del carrer Murillo de Palma. Els pastors eren en Joan i l’Humbert Capó. Allà es convertiren els seus pares, els seus germans i ella.
Era un temps de dificultats per als evangèlics, però alguns fidels seguien intentant testimoniar, entre ells el seus pares i ella mateixa.
Al cap d’un temps van anar a viure a París i assistien a una església de molt diverses procedències, ells eren els únics espanyols. De seguida s’hi van unir. Anaven a testificar pels carrers i ella es meravellava de tanta llibertat. Però també hi havia moltes persones desprotegides, i amb un grup de joves els compartien la Paraula i l’ajuda que podien.
L’Humbert Capó els enviava una circular amb notícies. Un dia, quan la Maria tenia 16 anys, va veure la circular on es demanava per estudiar i després treballar a l’Hospital Evangèlic de Barcelona. Després d’un llarg debat amb els pares, va venir a Barcelona. Mentre estudiava el batxillerat, va entrar a l’Hospital com auxiliar de clínica. Hi va veure persones amb molta necessitat d’escoltar la Paraula i de confort espiritual que els ajudés a recuperar-se.
El 1963 va entrar a l’Escola Universitària de Santa Madrona, acabant els estudis d’infermera. Fou el temps quan l’Octavi Abril també acabà els estudis de teologia. Es van casar i com que hi havia molta necessitat de pastors van ser enviats a l’Església de Menorca, on hi van ser del 1966 al 1992. Allà va començar a treballar com a infermera i a contactar amb persones amb problemes de drogues i que acabaven a la presó
A Menorca només hi havia un calabós, on passaven una nit, per després ser traslladats a Mallorca. El seu sentiment era que Déu li permetés visitar-los, i va ser així. Allà va començar un treball de visitació als presoners i a parlar-los de l’Evangeli.
El 1992 el matrimoni va venir a Barcelona i des d’aleshores treballen com a pastors a l’Església del Poble Nou, al carrer de Llull. També des d’aquell moment treballen en el Ministeri de Presons. I senten que Déu té un propòsit per aquells que han equivocat la seva vida, i que l’Evangeli és l’únic que realment els pot fer canviar.
La intervenció amb ells és fer de mitjancers amb la seva família, intentar arreglar els assumptes burocràtics i ajudar-los amb el que puguin, a fi que quan surtin ho facin realment lliures i que puguin seguir al Senyor. 

       
  Sortir