BIOGRAFIA
       
 

Noemí Celma

Va néixer el 12 de març de 1921 a la llar del pastor Ambròs Celma i Teresa Ripoll. Noemí va gaudir d’una infantesa molt feliç juntament amb els seus germans Samuel, Raquel (que ja són a la presència del Senyor) i Esther. Va créixer amb el coneixement de Déu i, com ella diu, “no sabria distingir el límit entre la llar i l’església”.

En unes reunions especials d’evangelisme a l’església (en aquell temps ubicada al carrer de la Riera de Sant Miquel, 54 de Barcelona), quan tenia 9 anys, va sentir que el Senyor tocava el seu cor amb el verset “La sang de Jesús ens deixa nets de tot pecat” (1a Joan 1.7). amb l’ajut dels seus pares va anar comprenent la transcendència d’aquell pas i, als 15 anys, va demanar el baptisme; acte en el que també es batejà qui seria el seu marit.

A partir d’aquell moment se sentí plenament identificada amb el treball a l’església i va acceptar el compromís que significa formar part del “cos de Crist”. Va col·laborar en les activitats de la Unió de Joves i de l’església, que en aquells moments estava en expansió.

Malauradament, la Guerra Civil Espanyola va interrompre la vida de l’església. Sense tenir un lloc on celebrar els cultes, l’església es reorganitzà en petits grups que es reunien en diferents llars dels creients. Noemí, juntament amb dues altres joves, tenia cura de l’Escola del Diumenge en el barri de la Barceloneta.

L’any 1945, en plena postguerra, va contraure matrimoni amb Pere Bonet. La cerimònia se celebrà en el domicili dels pares del Pere, perquè totes les sales de culte estaven tancades per ordre governativa. A partir d’aquell moment, començà una vida d’intensa activitat que, amb entusiasme i agraïment a Déu, realitzà en l’àmbit local i, també, nacional.

Del seu matrimoni tingué tres fills: Esther, Pere i Sara; motiu de goig i satisfacció perquè ells recolzaren sempre les decisions dels seus pares i, molt especialment, perquè tots ells continuen integrats en els treballs de l’Obra del Senyor.

L’any 1948 fou elegida vicepresidenta de la reorganitzada “Unió Femenina Missionera Baptista”. Més tard, i per espai de 12 anys, en va ser la presidenta.

Marxà, l’any 1950, junt amb el seu marit i la seva filla, al Baptist International Seminary de Rüschlikon (Suïssa), on hi va estar per espai de dos anys. I en tornar, col·laborà en la tasca pastoral a l’Església Baptista de Badalona i, anys més tard, a la de la Bona Nova, a Barcelona.

L’any 1955, impulsat per la Unió Femenina, s’inaugurà la “Llar d’Avis” a Vilafranca del Penedès. Noemí va presidir la reunió de la seva constitució i, com a Presidenta de l’organització que patrocinava aquella iniciativa, en va ser part del grup directiu.

També per aquelles dates, amb un petit grup de dones que tenien responsabilitats a les seves respectives esglésies, treballà en l’organització de la “Unió de Dones Evangèliques” (UDME), entitat interdenominacional de la que en va ser vicepresidenta i ponent dels estatuts que haurien de ser estudiats i regir l’entitat. Com a membre de la seva Junta, va formar part del patronat de la “Residència Infantil Emmanuel”, que va iniciar les seves activitats l’any 1965.

Va participar activament en la campanya de l’any 1978 “Una trucada pot donar-te la vida”, coordinant el grup que estava sota la responsabilitat de l’Església Baptista de la Bona Nova. Resultat d’aquell esforç, 30 anys més tard, diverses persones s’han incorporat a l’Església, per la tasca de testimoniatge realitzada.

Noemí sempre ha estimat i gaudit dels càntics que s’entonen a les esglésies. N’ha traduït al català un bon nombre procedents de l’himnologia anglesa i espanyola. Com ella diu: “No podem perdre l’herència de la nostra fe que ens han deixat els himnes”.

Actualment, Noemí es veu molt limitada a causa de la seva delicada salut. Però dóna moltes gràcies a Déu per les experiències viscudes, per les oportunitats de servei que Déu li ha donat, per l’ajuda que d’Ell ha rebut i per les manifestacions de la misericordiosa intervenció divina en cada etapa de la seva vida.

 
       
 
Sortir