La redempció de Crist a la creu és una redempció còsmica, a més de salvar la raça humana d’una terrible condemnació per mitjà de la fe en la seva obra expiatòria, aconsegueix la reconciliació de totes les coses, les que hi ha al cel i a la terra.

Més de mig segle després del meu descobriment personal d’una vida nova en Crist, em torno a reafirmar en allò que considero l’autèntica festa de la vida en tota la seva plenitud; estic parlant de la joia de ser cristià. És molt lamentable que la definició de la paraula cristià s’hagi devaluat tant a través dels temps, quan el seu significat original i més primari descrivia els deixebles que exemplificaven el Crist mateix en la seva manera de viure.

El Mestre ens recorda, encara que no ho sembli “que els camps ja estan blancs per a la sega, amics”; per tant, em permeto fer una crida urgent, en el Nom del Senyor, a tot el poble de Déu: “Segadors a segar la collita que se’ns acosta.

L’estiu és un temps bonic i desenfadat en molts aspectes, però també és un temps espiritualment perillós, amb cartells imaginaris a tot arreu, de llicència per pecar a dojo. En llenguatge popular i periodístic, aquests perills els podríem definir com les serps verinoses de l’estiu.

No podem desistir ni de bon tros, de conviccions tan importants i significatives com és, la de la principal reunió setmanal dels cristians confessos.

Ja han passat cinquanta anys des d’aquell moment tan especial i encara em continuo emocionant per tot allò que Déu ha continuat fent a la meva vida i a la de la meva família, a través de tot aquest temps.

Després de quaranta anys exercint les beneïdes labors com a pastor evangèlic en diferents projectes ministerials, em permeto fer alguns apunts i reflexions en veu alta.

Quan era molt jove, em van elegir i nomenar ancià per formar part d’un presbiteri a principis dels anys vuitanta en una nova església de Barcelona, la meva ciutat natal.