Sempre és d’agrair a Déu poder gaudir de l’acompanyament espiritual de bons pastors, que exerceixen bé el seu ministeri. Però hem de tenir en compte que els pastors són persones de carn i ossos i també tenen les seves limitacions […] per molt eficients que siguin […] Mai no és dolent sotmetre’s a una crítica constructiva i al bon judici de persones que ens estimen.

[…] la seqüència del pecat, que es produeix de forma larvada en el nostre cor carnal i sinuosament va seduint-nos fins a quedar atrapats en pensaments que conclouen en pecats que acaben curtcircuitant la nostra preciosa comunió amb Déu quan ens deixem arrossegar pel corrent d’aquest món. […] Gràcies a Déu estem dotats del gran recurs diví que és la beneïda presència de l’Esperit Sant en nosaltres que ens ajuda en les nostres debilitats i també ens dona esperança el mateix Senyor a través de les Escriptures…

El Cel és senzillament l’eternitat perfecta. El Déu Totpoderós viu al cel, un lloc més enllà del vast Univers i de totes les galàxies existents. Quan orem el Parenostre demanant-li a Déu que vingui el seu Regne a la terra i que es faci la seva voluntat a la terra com es fa al Cel, em fa pensar en una intensa alhora que harmoniosa activitat celestial (això és el que alguns anomenen la utopia perfecta); aquesta és una simple deducció del que el mateix Jesús ens va ensenyar a propòsit del valor quotidià de l’oració.

Gaudim del que és essencial i compartim amb més raó que ningú, el veritable esperit i el meravellós missatge del Veritable Nadal. […] Hi ha un punt de vista que és absolutament inapel·lable i és que «Aquella Llum Vertadera, que il·lumina tot home (Jesús) venia a aquest món» i aquest grandiós esdeveniment sempre cal celebrar-ho.

La redempció de Crist a la creu és una redempció còsmica, a més de salvar la raça humana d’una terrible condemnació per mitjà de la fe en la seva obra expiatòria, aconsegueix la reconciliació de totes les coses, les que hi ha al cel i a la terra.

Més de mig segle després del meu descobriment personal d’una vida nova en Crist, em torno a reafirmar en allò que considero l’autèntica festa de la vida en tota la seva plenitud; estic parlant de la joia de ser cristià. És molt lamentable que la definició de la paraula cristià s’hagi devaluat tant a través dels temps, quan el seu significat original i més primari descrivia els deixebles que exemplificaven el Crist mateix en la seva manera de viure.

El Mestre ens recorda, encara que no ho sembli “que els camps ja estan blancs per a la sega, amics”; per tant, em permeto fer una crida urgent, en el Nom del Senyor, a tot el poble de Déu: “Segadors a segar la collita que se’ns acosta.

L’estiu és un temps bonic i desenfadat en molts aspectes, però també és un temps espiritualment perillós, amb cartells imaginaris a tot arreu, de llicència per pecar a dojo. En llenguatge popular i periodístic, aquests perills els podríem definir com les serps verinoses de l’estiu.

No podem desistir ni de bon tros, de conviccions tan importants i significatives com és, la de la principal reunió setmanal dels cristians confessos.

Ja han passat cinquanta anys des d’aquell moment tan especial i encara em continuo emocionant per tot allò que Déu ha continuat fent a la meva vida i a la de la meva família, a través de tot aquest temps.