Perquè estic viu, més viu que mai i reconec que aquest emocionant sentiment d’infinita gratitud i d’esperança l’hi dec al meu Déu que m’ha permès descobrir-me a mi mateix i saber qui soc, d’on vinc i on vaig, i això, encara que és molt dir, és absolutament cert en el meu cas.
Fa cinquanta anys que vaig néixer de nou i a partir d’aquell moment m’adono del que és viure, no per la nostra curta travessia de la vida aquí a la terra, sinó per sentir-me tan agraciat d’haver rebut el do de la vida eterna sense merèixer-ho en absolut. Les paraules de Jesús van penetrar en la meva ànima sent encara molt jove i ho van canviar tot en la meva trista vida. Jesús ha dit i és veritat “El que en mi creu té vida eterna” i jo vaig creure en Ell i tinc vida eterna i la vaig començar a sentir des que el conec. Aquesta és una vida que es prolonga fins a l’infinit, és un tornar al disseny original de Déu per a la nostra vida, perquè en realitat vam ser creats per viure eternament amb Ell, qui és el nostre major benefactor.
Tal com diuen les Escriptures “que en part coneixem” només en part, però sabem que estarem per sempre amb el Senyor i gaudirem dels propòsits eterns de Déu que encara desconeixem en tota la seva plenitud. No és realment emocionant! Moltes vegades penso, si jo no fos qui soc i si no hagués tingut l’oportunitat de néixer i de viure en aquesta vida, no hauria pogut conèixer el meu Salvador, el Déu Totpoderós en la persona de Jesús.
Tot i que reconec que des de la meva gènesi estava contaminat per l’efecte viral del pecat. També reconec que aquesta benedicció de néixer m’ha brindat la gran oportunitat de reconèixer que sense Ell estic perdut en els meus pecats i que en reconciliar-me amb Déu el meu Creador estic rebent l’impagable do de la vida eterna i aquesta vida està en el seu Fill.
El que estic tractant de fer ara mateix és explicar-me perquè qualsevol persona pugui entendre’m sobre el que estic dient respecte de la vida eterna. Sí, m’estic referint a vida per sempre, a la vida sense fi! Clarament que soc conscient que per a éssers finits i tan temporalitzats com nosaltres per causa de la nostra transgressió i la consegüent expulsió de l’Edèn, és humanament impossible entendre-la en clau d’eternitat.
Però avui descansaré amb un immens sentiment de gratitud perquè tinc identitat pròpia. Soc singularment únic i tinc consciència de ser qui soc, amb un projecte de vida truncat pel meu pecat personal, però també amb la dita d’haver conegut l’Autor de la vida eterna com el redemptor i restaurador de la meva ànima i de tot el meu ésser a través de Jesús el Fill etern de Déu.
Julio Pérez
Pastor Evangèlic
