En general, els membres de les esglésies evangèliques sempre demanen la màxima atenció i dedicació dels seus pastors cap a ells en molts aspectes. I de vegades aquestes demandes són massa exigents, quan en els pitjors casos es poden convertir en un vampirisme emocional desmesurat per part d’alguns. És cert que la funció pastoral és força abnegada i exigent en si mateixa, però també cal racionalitzar-la per a la bona preservació psicològica dels pastors i també per al seu necessari equilibri familiar. Vegem deu consells pràctics dirigits tant a pastors com a membres d’esglésies evangèliques…
- Sempre és d’agrair a Déu poder gaudir de l’acompanyament espiritual de bons pastors, que exerceixen bé el seu ministeri. Però hem de tenir en compte que els pastors són persones de carn i ossos i també tenen les seves limitacions tant personals com familiars, per molt eficients que siguin…
- Sens dubte, la figura pastoral ha de ser honrada i valorada tal com ens recorda la mateixa Paraula de Déu, especialment als qui ens dirigeixen i administren bé; però això no ha de suposar albergar expectatives exagerades sobre els nostres dirigents, ni tampoc idolatrar la seva figura per molt competents que siguin…
- Els pastors estan exposats sovint a l’escrutini dels seus feligresos i d’això tampoc deuen defugir els pastors, però no hem de permetre que la nostra anàlisi de la seva gestió o certes queixes si fos el cas malmetin la confiança. El correcte és parlar directament amb els nostres pastors i aclarir qualsevol dubte, queixa, molèstia o malentès i mai parlar per darrere, perquè això no és gaire honest que diguem.
- Com a membres estables de la nostra església local és molt aconsellable tenir un canvi d’impressions i un apropament clar als nostres dirigents per poder desenvolupar una saludable relació personal amb els nostres pastors i un respectuós coneixement mutu.
- Una altra qüestió de gran interès per a tots, és ser col·laboradors en algunes de les diferents activitats de la nostra comunitat cristiana. I també poder gaudir d’una bona relació fraternal amb els membres de la nostra església local. Perquè a més del gratificant que això resulta, també respon a un legítim anhel pastoral per poder propiciar una bona convivència entre tots els membres de les nostres congregacions.
- Hi ha pastors conservadors, d’altres més renovadors i d’altres que són força innovadors, i n’hi ha que tenen una mica de cadascuna de les tres característiques esmentades. Malauradament, també hi ha algun cas de pastors fraudulents, però aquests són l’excepció que deshonra tot l’honorable d’aquest beneït ministeri. Els pastors en general són patits i també necessiten el suport moral dels seus membres, perquè les seves problemàtiques personals o familiars no les poden compartir fàcilment amb la gent. I també els costa molt demanar ajuda als seus companys de ministeri per temors infundats o per vergonya pròpia (jo també soc pastor i sé molt bé què estic parlant).
- Els pastors també hem de cuidar-nos de diferents síndromes com és la síndrome de l’emperador, o la síndrome messiànica o potser la síndrome del setciències entre d’altres. Mai no és dolent sotmetre’s a una crítica constructiva i al bon judici de persones que ens estimen. Perquè no som infal·libles. Atreveix-te a parlar amb el teu pastor si aquest fos el cas en qüestió.
- Els membres d’una església local no han de pensar que el pastor o la pastora són una cosa semblant als seus criats personals, perquè aquesta és la seva obligació, perquè això és un pensament totalment incorrecte.
- També és cert que un pastor que no pastereja regularment «les seves ovelles» no és pastor en la seva pura essència, pot ser mestre, predicador o astronauta, però no un pastor que se li suposa que acompanya el ramat dia a dia i es cuida de la feble, de la camatrencada, fins i tot de les més entremaliades amb una sàvia i amorosa disciplina. Els pastors també ens hem de cuidar de no ser classistes o tenir favoritismes en detriment dels altres. Perquè també hi ha un reclam legítim d’atenció pastoral per part de la nostra membresiaque els pastors hem de correspondre i acceptar amb sincera humilitat.
- A hores d’ara, potser no ens vindria gens malament poder tenir una amable i necessària conversa amb els nostres pastors i pastores i donar-los les gràcies per totes les cures espirituals i atencions pastorals que ens dediquen habitualment. I així poder honrar-los de la millor manera que se t’acudeixi per beneir-los i donar gràcies a Déu per les seves vides i ministeri.
Julio Pérez
Pastor Evangèlic
