El repte del IV Congrés era evident: com mobilitzar el lideratge protestant després de la pandèmia i com mobilitzar-lo al voltant d’un projecte de cooperació.
Fins fa un tres i no res, la majoria d’Esglésies i de Comunitats Locals hem treballat per organitzar activitats que fossin un reclam per presentar l’evangeli de Jesús. La idea força del Congrés ha estat la de proposar un canvi de paradigma. Promoure la idea de procés en lloc de promoure la idea d’esdeveniments, la qual cosa no vol dir que no continuem impulsant esdeveniments sinó que cal prioritzar els processos.
La segona idea força del Congrés ha estat la de focalitzar els processos en la Cultura de Discipulat. Si entenem que la Missió de l’Església és la de fer deixebles la resultant és la Cultura de Discipulat. És a dir: una Església centrada a aprofundir en el model de deixebles que Jesús ens determina i amb la visió de passar aquest model de generació a generació. No n’hi ha prou en viure la fe de cor endins sinó que cal viure la fe de cor enfora perquè aquella part de la nostra societat que la vulgui compartir trobi en cadascú de nosaltres una experiència de fe comunicable i comunicada.
La tercera idea de força ha estat que el Congrés és un accelerador d’aquest procés. Per aquesta raó es parla del Congrés com un punt i seguit de la feina feta fins ara en els darrers anys i de la feina que es vol continuar fent en els pròxims anys.
Des de l’agraïment per la tasca feta i amb l’expectativa per la feina que tenim davant nostre.
En definitiva, una proposta de canvi de paradigma (d’esdeveniments per processos); un procés focalitzat en la missió de l’Església, que és la de fer deixebles seguint el model de Jesús, i, finalment, un Congrés com punt d’unió entre el nostre passat més recent i el nostre futur més immediat.
Amb tot, la clau de volta, vindrà definida per fer nostra la visió del Congrés.
No s’ha demanat als participants cap mena de compromís, sinó que se’ls ha convidat a fer seva una visió. Se’ls ha convidat a fer seva la visió de Cooperar entre nosaltres, com deixebles de Jesús, per ser sal, llum i esperança en el si de la nostra societat.
Cal continuar pregant i treballant perquè cada cop siguem més els que fem nostra aquesta visió per l’Església de la pròxima dècada a Catalunya, i més enllà de nosaltres mateixos.
Guillem Correa
Secretari General del Consell Evangèlic
