Encara que el títol d’aquest article pugui semblar més o menys grandiloqüent, després de tots aquests anys d’experiència ministerial com a pastor congregacional i també com a pastor de pastors, m’atreveixo a pronunciar-me sobre aquesta important afirmació, encara que a criteri d’alguns pogués semblar una cosa exagerada. Per descomptat, que descartem alguns casos excepcionals de pastors o “pseudo pastors” que cometen faltes greus i denigren el sagrat ministeri al qual ens va anomenar el Senyor per la seva Gràcia.
Després de quaranta anys exercint les beneïdes tasques com a pastor evangèlic en diferents projectes ministerials, em permeto realitzar alguns apunts i reflexions en veu alta amb el propòsit de reivindicar la funció social a més d’espiritual dels pastors/es evangèlics.
La meva crida i vocació al ministeri pastoral va ser un pèl inesperada per a mi, tot i que des de la meva més primerenca conversió sentia instintivament un fervent desig d’ajudar la gent que es creuava en el meu camí, però sense el més petit interès de ser promogut a aquest important menester.
Gairebé sense adonar-me’n massa compte, em vaig trobar embolicat en una sèrie de circumstàncies que van acabar de confirmar la meva vocació pastoral, tot i que al principi no em semblava tan reconeixible. D’aquesta manera, he desenvolupat la meva tasca amb encerts i desencerts que han anat formant i conformant gran part d’aquesta universitat experimental de la vida en les meves funcions pastorals.
Després, que el més interessant en la meva trajectòria personal ha estat poder experimentar aquest apassionant i abnegat ofici, que en molts aspectes resulta molt gratificant per la seva crida divina i especialment per la seva positiva influència en la vida de moltes persones receptores de l’acompanyament pastoral en les seves diverses crisis humanes i espirituals.
Durant tots aquests anys he pogut observar i analitzar molts pastors desenvolupant les seves funcions pastorals eficientment, dels quals també he après molt.
Aquestes que explicaré a continuació són algunes de les senyes d’identitat bàsiques del que podríem considerar el manual d’estil en l’acompliment ministerial del pastor evangèlic mitjà.
Aquest breu relat només pretén ser un petit avenç alhora que una humil reivindicació d’una figura social tan influent, i tan desconeguda per a molts, com és el perfil humà i la funció social i comunitària dels pastors evangèlics.
No cal dir-ho que he vist models en l’exercici pastoral realment exemplars i fins admirables en molts casos i, per contra, altres de molt deficients i, en els pitjors casos, alguns tristament lamentables. Aquestes experiències fallides es donen entre altres causes, per manca d’una preparació bàsica inexistent, en d’altres per motivacions fosques, a més d’incorrectes, i en altres tants casos per una manca de maduresa elemental en el caràcter de certs ministres de l’evangeli.
Tanmateix, voldria destacar algunes de les moltes funcions socials i espirituals que aporta un pastor a la comunitat en general i, per descomptat, a les esglésies cristianes en particular. Dono per assegut que en referir-me a la figura del pastor evangèlic també m’estic referint implícitament a la figura de la dona pastora. Però vegem algunes de les moltes característiques del pastor/a, com a catalitzador social i espiritual:
1) En primera instància el pastor evangèlic és un guia espiritual proper. És un instructor de la Paraula de Déu i això suposa una beneïda responsabilitat 2) El pastor evangèlic també és un veritable orientador espiritual i conseller familiar en diverses qüestions de la vida. Impartir ànim i consolació a la gent, se’l converteix en una facultat atorgada pel Déu de la consolació per excel·lència. 3) També és sovint un mediador que intervé en diferents conflictes humans. 4) És, en molts casos, un mentor que acompanya el procés de formació espiritual de la gent. 5) El pastor evangèlic és un facilitador en les relacions interpersonals, és un constructor de ponts entre persones. 6) És també un metge de l’ànima, pautant savis consells sota la guia de l’Esperit Sant i la Paraula de Déu. 7) Per definició, el pastor evangèlic és un home solidari i un bon samarità amb les necessitats reals de les persones. En definitiva, el pastor evangèlic és i se li suposa, que sigui un autèntic mestre del bé.
Entre els quinze milions d’esglésies evangèliques que hi ha aproximadament al món sencer, sota el lideratge de pastors i pastores evangèliques, és més que meritori (en la seva millor versió) reconèixer la seva positiva influència social i espiritual en la vida de milions de persones i famílies senceres que són ajudades per aquests homes i dones de pau que, com a paladins del Déu dels cels, esdevenen dignes representants, alhora que ambaixadors del Rei de reis i Senyor de senyors. A Déu i només a Déu sigui la glòria, amén.
Julio Pérez
Pastor Evangèlic