Gràcies a Déu que m’ha donat tant!

Emulant la famosa cançó de Mercedes Sosa i Joan Baez, «gràcies a la vida que m’ha donat tant!», vaig pensar en un titular diferent respecte de la meva vida; «Gràcies a Déu que m’ha donat tant!» I això és com una expressió d’infinita gratitud al meu bon Déu, a propòsit del meu setanta aniversari que estic celebrant aquests dies (encara que en realitat no ho sembli!).

Sembla increïble, però tot just abans-d’ahir estava jugant a les bales als jardins de la Santa Creu al Raval de Barcelona. Quants episodis viscuts, quants mals i bons records que s’han anat esfumant al pas del temps! Totes les llums i algunes ombres; quantes trobades i retrobaments i també algun desacord d’amics perduts i de gent estimada.

Certament, la vida és com un tren en marxa que imparablement ens transporta cap al nostre destí final, bé sigui un destí segur o en el pitjor dels casos un destí incert. Al llarg del trajecte veiem tants paisatges humans i vivim tantes experiències, moltes inoblidables, que van marcant la nostra vida amb alguns d’aquests records inesborrables, a més d’especialment gratificants.

M’identifico totalment amb aquesta declaració profètica: “No us recordeu de les coses passades, ni porteu a memòria les coses antigues. Heus aquí que jo faig cosa nova; aviat sortirà a llum; no la coneixereu? Una altra vegada obriré camí al desert, i rius a la solitud” (Isaïes 43:18-19). Déu mateix ens recorda que oblidem el nostre malaguanyat passat. El Senyor fa noves totes les coses a les nostres vides, en dono fe d’això categòricament.

Dono gràcies a Déu per haver nascut pel seu sobirà designi, per haver conegut Crist Jesús com el meu Salvador personal a temps. Dono gràcies a Déu per la meva estimada família, la meva preciosa esposa, els meus fills, els meus nets, els meus companys ministerials, els meus amics de l’ànima, per la nostra estimada església i tota la família Betània a Espanya. També per haver-me posat al ministeri pastoral, pels somnis complerts, per les metes assolides i per infinitat de coses més, per descomptat la llista seria gairebé interminable. Gràcies, Déu meu, milions de gràcies per tot el bé rebut!

Des de fa algun temps estic escrivint la meva autobiografia pensant que pot ser un mitjà de benedicció, especialment per a molts que encara no coneixen el Déu viu. Alguna editorial ja ha manifestat el seu interès en la possible publicació de La meravellosa història d’un home comú. Però Déu té la darrera paraula.

Per tant, amics, vull que celebrem junts la festa de la vida i en especial a l’Autor de la vida, donant-li tota la glòria i l’honor que ell mereix per les abundants riqueses de la seva Gràcia cap a nosaltres per mitjà de Crist Jesús. Al·leluia!

Julio Pérez
Pastor Evangèlic

Donatius

Introdueix el teu correu electrònic i et farem arribar les dades bancàries i les instruccions per fer el teu donatiu per transferència.