Josep Monells, el meu primer mentor, un amic, un germà

Avui, quatre de gener del 2024, ha passat a la presència de Senyor en Josep Monells, el meu primer mentor, un amic, un germà.

La seva ha estat una vida en què ha cregut en Déu i en els nous camins que Déu obre a la vida de cada creient. Mai s’ha conformat amb el que ja havia aconseguit sinó que ha viscut com un explorador de la vida per portar el missatge de Déu on encara no havia arribat o amb una nova manera de fer-lo arribar.

El Josep s’ha reinventat tants cops a la vida que ja he perdut el compte, però en cada nova descoberta s’ha mantingut fidel a Déu i a si mateix. Caminar en frontera ha estat una presència permanent a la seva vida i quan el risc s’ha fet evident ha continuat endavant.

No li ha fet por llegir com tampoc li ha fet por tractar de trobar una explicació més aprofundida que l’ajudés a interpretar el moment en què vivia. I en cada nova interpretació sentia la necessitat de compartir-la amb tots nosaltres.
Sempre ha tingut la maleta a punt per viatjar més enllà de les seves responsabilitats perquè ha cercat, en cada viatge, una manera de créixer i de fer créixer als altres. Els altres!!! Que som nosaltres!!!

S’ha sentit cridat per Déu a ajudar als altres. Ha cercat com fer-se acompanyar pels altres en cada nova etapa de la seva vida. Ha obert nous camins perquè els altres, que som nosaltres, tinguem lloc en el camí.

El seu ha estat un camí ample on ha ajudat a molts, de nosaltres, a continuar endavant només establint el límit en la veritat explicada a la Bíblia.
Ha estat una de les grans figures del protestantisme que ha brillat també en l’àmbit internacional, però que no s’ha limitat a ser llum frontera enllà sinó que sempre ha cercat que aquesta resplendor ajudi a il·luminar casa nostra.

Casa nostra. Compromès amb el país, amb la seva gent i amb la seva parla quan gairebé ningú ni ho feia ni en parlava. Un compromís del qual no s’ha desdit en cap moment i del que ha fet bandera quan ha estat prudent i necessari fer-ho.

Fa molts i molts anys a casa nostra els joves evangèlics ens haviem organitzat sota el nom de «L’Hora de la Joventut». Part de la tasca que fèiem era visitar els dissabtes les esglésies per animar als diferents grups de joves. Els que aleshores érem adolescents ens encarregàvem de presidir el culte i cercàvem un pastor jove perquè es fes càrrec de la predicació de la paraula.

El primer dia que ens vàrem conèixer va ser en una activitat de «L’Hora de la Joventut», ell predicava, jo presidia. Era un dissabte que plovia a dojo.
Quan el Josep va arribar a l’església, on teníem la reunió, portava les sabates plenes de fang. «Ets molt jove tu per presidir», recordo que em va dir. Mentre predicava el seu nerviosisme feia que no parés de moure els peus. Quan va acabar tenia les sabates gairebé netes i un cercle de fang al seu voltant. En acomiadar-nos em va dir «Tu i jo hem de treballar plegats».
Així ha sigut sempre en Josep Monells. Ha dit el que sentia en el seu cor, s’ha desfet de tot el que pogués impedir del fet que continués avançant i ha potenciat a gairebé tothom del seu voltant.

Per tot això avui podem dir que en Josep, el mentor, l’amic i el germà ha viscut per fer engrandir el Regne de Déu entre nosaltres. Aquest ha estat el propòsit de la seva vida.

Guillem Correa
Pastor Evangèlic i Secretari General del CEC

Donatius

Introdueix el teu correu electrònic i et farem arribar les dades bancàries i les instruccions per fer el teu donatiu per transferència.