El pastor evangèlic és i se suposa que sigui un autèntic mestre del bé.
Després de quaranta anys exercint les beneïdes labors com a pastor evangèlic en diferents projectes ministerials, em permeto fer alguns apunts i reflexions en veu alta amb el propòsit de reivindicar la funció social a més d’espiritual dels pastors/es evangèlics versus protestants.
La meva crida i vocació al ministeri pastoral va ser una mica inesperat per a mi, encara que des de la meva conversió més primerenca sentia instintivament un fervent desig d’ajudar la gent que es creuava en el meu camí, però sense el més mínim interès de ser promogut a aquest important menester. Gairebé sense adonar-me’n massa, em vaig trobar embolicat en una sèrie de circumstàncies que van acabar de confirmar la meva vocació pastoral, encara que al principi no em semblava tan reconeixible. D’aquesta manera, he exercit la meva feina amb encerts i desencerts que han anat formant i conformant gran part d’aquesta universitat experimental de la vida a les meves funcions pastorals. Per descomptat, que el més interessant en la meva trajectòria personal ha estat poder experimentar aquest apassionant i abnegat ofici, que en molts aspectes resulta molt gratificant per la seva crida divina i especialment per la seva positiva influència en la vida de moltes persones receptores de l’acompanyament pastoral diverses crisis humanes i espirituals. Durant tots aquests anys he pogut observar i analitzar molts pastors desenvolupant les seves funcions pastorals eficientment, dels quals també n’he après molt. Aquestes que explicaré a continuació són algunes de les senyes d’identitat bàsiques del que podríem considerar el manual d’estil a l’exercici ministerial del pastor evangèlic mitjà.
Aquest relat breu només pretén ser un petit avenç d’una figura social tan influent, i alhora tan desconeguda per a molts, com és el perfil humà i la funció social i comunitària dels pastors evangèlics. Per descomptat que he vist models en l’exercici pastoral realment exemplars i fins i tot admirables en molts casos i, per contra, d’altres molt deficients i, en els pitjors casos, alguns tristament lamentables. Aquestes experiències fallides es donen entre altres causes, per falta d’una preparació bàsica inexistent, en altres per motivacions fosques, a més d’incorrectes, i en altres casos per una falta de maduresa elemental en el caràcter de certs ministres de l’evangeli. Tanmateix, voldria destacar algunes de les moltes funcions socials i espirituals que aporta un pastor a la comunitat en general i, per descomptat, a les esglésies cristianes en particular. Dono per fet que en referir-me a la figura del pastor evangèlic també m’estic referint implícitament a la figura de la dona pastora. Però vegem algunes de les moltes característiques del pastor/a, com a catalitzador social:
1) En primera instància el pastor evangèlic és un guia espiritual proper. És un instructor de la Paraula de Déu i això suposa una alta responsabilitat.
2) El pastor evangèlic és un veritable orientador espiritual i conseller familiar en diverses qüestions de la vida. Impartir ànim i consolació a la gent se’l converteix en una facultat atorgada pel Déu de la consolació per excel·lència.
3) També és freqüentment un mediador que intervé en diferents conflictes humans.
4) És, en molts casos, un mentor que acompanya el procés de formació espiritual de la gent.
5) El pastor evangèlic és un facilitador de les relacions interpersonals, és un constructor de ponts entre persones.
6) És també un metge de l’ànima, pautant consells savis sota la guia de l’Esperit Sant i la Paraula de Déu.
7) Per definició és un home solidari i un bon samarità amb les necessitats reals de les persones.
En definitiva, el pastor evangèlic és i se suposa que sigui un autèntic mestre del bé. Entre els quinze milions d’esglésies evangèliques aproximadament que hi ha a tot el món, sota el lideratge de pastors i pastores evangèliques, és més que meritori (en la seva millor versió) reconèixer la seva positiva influència social i espiritual en la vida de milions de persones i famílies senceres que són ajudades per aquests homes i dones de pau que, com a paladins del Déu del cel, es converteixen en dignes representants, alhora que ambaixadors del Rei de reis i Senyor de senyors. A Déu i només a Déu sigui la glòria, amén.
Julio Pérez
Pastor Evangèlic
