Gràcies a l’Editorial Fragmenta estem coneixent la Nova Teologia Protestant francesa de la mà de la Dra. Marion Muller-Colard. Totes dues (la nova teologia protestant francesa i la Dra. Marion) eren, fins fa molt poc, unes grans desconegudes entre nosaltres.
A l’Editorial Fragmenta li cap a l’honor de ser la introductora, davant propis i estranys, dels nous temps per mitjans de dues obres de l’esmentada autora: “L’altre Déu” i “La intranquil·litat”. Dues obres curtes, la qual cosa no vol dir petites sinó tot el contrari, que ens endinsen en un nou paisatge. En les mateixes es tracten temes tan actuals i necessaris com la queixa, l’amenaça, el desassossec o la gràcia.
La seva autora ens presenta un univers en el qual l’aproximació teològica no es basa en les referències als grans de la teologia, tampoc es basa en l’exposició acadèmica i ni tan sols es basa en l’especulació teològica.
Aquesta nova manera de fer teologia respon a altres paràmetres. Quan se li pregunta com es defineix com a teòloga s’explica a si mateixa dient que abans és escriptora que teòloga. Cal afegir que en realitat és una teòloga que ha triat la literatura per a expressar millor la seva teologia i els seus aprenentatges de la vida. Sense oblidar esmentar, que l’ha triat per a estar més prop de la gent que ha viscut, o està vivint, la qual cosa la seva família ha hagut d’afrontar.
Les pàgines dels seus llibres desborden vulnerabilitat, sense embuts, sense falses vergonyes i sense preteses excuses. Senzillament posa a les mans del lector la veritat que fa mal i el fa preguntant-se com pot conciliar la seva fe amb aquest dolor o amb aquesta amenaça. Dona compromesa la seva cerca la porta a rellegir els evangelis per a fer front a les nostres humanes febleses sense que ens deixem caure en adormissades llegendes urbanes, que ens allunyen de la revelació bíblica, mentre tracta d’advertir-nos dels abismes de la intranquil·litat. El senyal que ens fa arribar aquesta nova manera de fer teologia, tant per la seva forma com pel seu contingut, es pot resumir en la frase d’un veterà agnòstic francès quan ha dit a la seva autora: “No puc creure perquè sóc agnòstic, però si deixés de ser-ho, creuria en el Déu que he conegut llegint les pàgines del teu llibre”. Una nova manera de fer teologia: Rellegint els evangelis, per a preguntar-los com responen a les preguntes vitals de la vida moderna.
Triant la literatura, com a mitjà per a explicar la teologia. Parlant del que ha après de la seva fe, davant l’enfonsament de la seva pròpia vida. En definitiva, una autora que mereix ser coneguda per a empoderar-nos en la nostra lluita en aquesta vida present.
