L’alegria de ser cristià

Més de mig segle després del meu descobriment personal d’una vida nova en Crist, em torno a reafirmar en allò que considero l’autèntica festa de la vida en tota la seva plenitud; estic parlant de la joia de ser cristià. És molt lamentable que la definició de la paraula cristià s’hagi devaluat tant a través dels temps, quan el seu significat original i més primari descrivia els deixebles que exemplificaven el Crist mateix en la seva manera de viure (Fets dels Apòstols 11: 26b – 1a Pere 4:16).

No és infreqüent observar certs creients viure l’experiència cristiana com si fos una mena de suplici més que una joiosa benedicció. En certs casos, també sentim una lletania penosa de lamentacions més que una freqüent expressió de goig i d’esperança. Aquest esperit contravé la mateixa essència del nostre cristianisme.

També he observat una terrible apatia, en tants d’altres; i aquesta manifestació desnaturalitza el fruit de l’Esperit Sant a la vida d’un/a veritable deixeble/a del Senyor Jesús. L’amor, el goig i la pau són la incipient manifestació del que jo considero la trilogia de l’autèntica felicitat. El goig i la veritable alegria cristiana no tenen necessàriament a veure amb la gresca que de vegades muntem en els nostres cultes, però tampoc no tenen a veure amb la inexpressivitat i la frivolitat religiosa que veiem en alguns dels nostres ambients eclesials.

A la cantata de Johann Sebastian Bach «Jesús alegria dels homes», tant la seva lletra com la seva música són realment sorprenents. Aquestes expressen la vivència interior que bategava al cor d’aquest insigne músic cristià, considerat per molts el compositor més gran de tots els temps; que, a més de la seva primerenca orfandat, també va perdre gran part de la seva nombrosa família i poc després el seu do més preat com era la llum dels seus ulls. Vegem-ne una de les estrofes més descriptives: Jesús continua sent la meva alegria, consol i saba del meu cor. Jesús em defensa de tota pena. Ell és la força de la meva vida, el goig i el sol dels meus ulls, el tresor i el prodigi de la meva ànima. Per això no vull Jesús fora del meu cor i la meva vista.

Els cristians renascuts i confessos som com a versos solts del veritable himne a l’alegria, que flueix d’una ànima redimida i eternament agraïda per la impagable felicitat de la salvació.

Quan Chris Tomlin va compondre la seva impressionant obra musical Indescriptible, va venir a expressar-nos amb molta exaltació la grandesa i l’alegria d’un Déu tan gran i indicible com és el Déu nostre: Indescriptible, incontenible. Tu vas ubicar les estrelles al cel i les coneixes per nom. Ets increïble Déu, totpoderós, indomable. Temorosos caiem als nostres genolls, mentre humilment proclamem: Ets increïble Déu, indescriptible, incontenible…

L’emoció de tenir un Déu Salvador i una salvació tan grans són per al cristià veritable un banquet continu de goig i de benaurança alhora. Aquesta sensació beneïda no té res a veure amb els nostres agitats estats d’ànim, sinó amb la nostra vivència més íntima amb Déu. Per aquestes i altres tantes raons, vull proposar-vos que junts ens alegrem en el Senyor sempre.

Ser cristià és una felicitat, a més d’una benedicció excepcional, que mereix ser gaudida cada dia per la infinita alegria que els nostres noms per la seva pura Gràcia estan escrits al llibre de la Vida.

 

Julio Pérez
Pastor Evangèlic

caCAT

Donatius

Introdueix el teu correu electrònic i et farem arribar les dades bancàries i les instruccions per fer el teu donatiu per transferència.