L’any 1521, Martí Luter va ser cridat a declarar davant de la Dieta o Parlament del Sacre Imperi Germànic, que es reunia a la ciutat de Worms, presidit per l’Emperador Carles V.
A principis d’aquell mateix any, concretament el dia 3 de gener, s’havia fet pública la Butlla papal Decet Romanus Pontifex que posava punt final al litigi obert pel Reformador alemany amb l’excomunicació de Martí Luter.
Per garantir la seva seguretat l’Emperador li havia donat un salconduit. Segurament més d’un cop a Luter li va passar pel cap que la seva vida estava en perill malgrat el salconduit. També a Joan Huss li havien garantit la vida amb un salconduit i va acabar empresonat, torturat i, finalment, mort a mans dels seus acusadors.
Malgrat totes les recances que segurament tenia, el 17/18 d’abril Luter va arribar a Worms, protegit per la guàrdia imperial. El Reformador, davant l’Emperador i la Dieta, es mantingué ferm en les seves conviccions i es negà a retractar-se. El 26 d’abril Luter va sortir de Worms, igualment protegit per la guàrdia imperial. Tot seguit, la Dieta va emetre la seva sentència final: proclamà la proscripció imperial contra Martí Luter i prohibí les seves doctrines.
El cisma estava servit.
En el decurs del seu camí de retorn a casa va ser segrestat. Fins que no va arribar al seu lloc de destí Luter no va saber que havia estat el Príncep Frederic III de Saxònia qui havia ordenat el seu segrest per protegir-lo. Els seus segrestadors el van portar fins al castell de Wartburg. Va ser durant la seva estada en aquest castell que va començar a traduir la Bíblia a l’alemany.
No es pot dir que la vida de Luter fos fàcil durant aquests anys: excomunicat, cridat a declarar davant la Dieta, declarat proscrit, prohibides les seves doctrines, segrestat i captiu en un castell. I, per si no fos prou, el decret imperial en contra d’ell concedia l’amnistia a qualsevol que el matés.
La legalitat hi ha cops que és perillosa per qui intenta canviar-la.
Guillem Correa
Pastor Evangèlic i Secretari General del CEC
