L’estiu és un temps bonic i desenfadat en molts aspectes, però també és un temps espiritualment perillós, amb cartells imaginaris a tot arreu, de llicència per pecar a dojo. En llenguatge popular i periodístic, aquests perills els podríem definir com les serps verinoses de l’estiu.

No podem desistir ni de bon tros, de conviccions tan importants i significatives com és, la de la principal reunió setmanal dels cristians confessos.

Ja han passat cinquanta anys des d’aquell moment tan especial i encara em continuo emocionant per tot allò que Déu ha continuat fent a la meva vida i a la de la meva família, a través de tot aquest temps.

Després de quaranta anys exercint les beneïdes labors com a pastor evangèlic en diferents projectes ministerials, em permeto fer alguns apunts i reflexions en veu alta.

Quan era molt jove, em van elegir i nomenar ancià per formar part d’un presbiteri a principis dels anys vuitanta en una nova església de Barcelona, la meva ciutat natal.