Per què mentim?

És curiós observar en diferents fòrums i articles de psicologia social al respecte, la justificació i la naturalització de la mentida com un mal menor. La mentida és com l’home de les mil cares, mentim conscientment o inconscientment de diverses maneres, amb les nostres exageracions o amb atribucions que no ens corresponen.

La mentida sol ser la font de bona part dels problemes i conflictes en les relacions interpersonals. Mentim per obtenir algun benefici personal. La venjança és una de les raons més freqüents de la mentida, és a dir quan es menteix amb l’objectiu de danyar o perjudicar algú de forma malintencionada. La mentida també es fa servir per manipular la gent a través dels sentiments amb afalacs i falses expectatives. L’autoengany també és una altra forma de mentir-se a un mateix, creient-nos les nostres pròpies mentides.

Les mentides socialitzades a través dels estats d’opinió que generen els mitjans, a través de la publicitat, de les xarxes socials i dels polítics en general amb les seves demagògies (amb molt poques excepcions). Aquestes són les grans lleres de l’engany i de la mentida que es viralitzen en l’imaginari social.

Per descomptat que hi ha molts altres aspectes de la mentida i dels seus greus perjudicis que podríem continuar abordant, però que deixarem per a una nova ocasió.

La mentida és el gran pecat universal que ens estigmatitza a tota la raça humana com a pecadors indiscutibles en major o en menor grau. Quan la Paraula de Déu ens declara que tots som pecadors, i per aquesta raó estem destituïts de la presència de Déu, molts es disculpen apel·lant a les seves pròpies bondats personals, però del pecat de la mentida ningú pot escapar ni justificar-se, perquè és un fet clamorosament universal.

La mentida és un pecat corrosiu a més d’altament tòxic. Són milions els que viuen atrapats a les presons diabòliques de la mentida.

La Bíblia no ens ofereix una «psicologia de la mentida» en el sentit psicològic modern, sinó que aborda la mentida des d’una perspectiva moral i espiritual, emfatitzant la seva naturalesa pecaminosa i destructiva. Es presenta la mentida com un engany, una traïció, i una violació de la confiança, amb conseqüències tant individuals com socialment pernicioses.

D’altra banda, la Bíblia sosté que el diable és el pare de la mentida i que no té res a veure amb la veritat, perquè no hi ha veritat en ell (Joan 8:44). Déu no pot habitar on hi ha mentida, i per això la detesta.

L’antídot eficaç contra la mentida en les seves més variades formes és romandre en la Paraula de Crist com a veritables deixebles del Mestre, i a partir d’aquí coneixerem la veritat (de Déu) i la seva poderosa veritat ens farà autènticament lliures de les nostres misèries humanes i dels enganys diabòlics. (Joan 8:31-32)

El que diu la veritat roman per sempre, però el mentider, només un instant. En els plans dels malvats hi ha mentida; en els consells de l’home i la dona de pau, hi ha alegria. Proverbis 12:19-22 DHH

Julio Pérez
Pastor Evangèlic

Donatius

Introdueix el teu correu electrònic i et farem arribar les dades bancàries i les instruccions per fer el teu donatiu per transferència.