En Salvador Villar, en Salvori per amics i coneguts, s’explica a si mateix en diversos colors del verd. Un verd esperança, perquè l’esperança sempre ha presidit la seva vida. Una vida que l’ha portat a diversos ports- sempre cercant anar més enllà, sempre cercant obrir-se als altres, sempre cercant- en definitiva, ser qui ha volgut ser.
Sota la imatge irrepetible d’un savi despistat i d’un pastor fora dels límits tradicionals, podem trobar el cristià que ha prioritzat la immediatesa en el seu caminar diari. Un cristià que s’ha apartat de la seva agenda per atendre l’agenda dels altres. Un cristià amb vocació de mariner inquiet que s’ha arriscat a navegar a mar obert si això el portava a aigües noves.
Aigües noves que, sovint, l’han allunyat d’uns, però que, en altres ocasions, li han permès descobrir noves geografies i nous pobladors d’aquestes geografies, però que, sobretot, li ha permès ser fidel a si mateix i a la seva vocació de viure entregant-se als altres.
Les tres paraules que el defineixen comencen per la mateixa lletra.
Alegria, ha viscut amb alegria la seva vida i ha volgut, i ho ha aconseguit, que la seva sigui una alegria contagiosa. No s’ha reservat l’alegria del seu cor per a ell i pels seus sinó que l’ha donat a tothom que l’ha volgut rebre.
Amistat, ha sigut amic dels seus amics, però és que, intencionalment, ha volgut viure amb els seus amics, formar part de la seva vida i, el més important, ha volgut que els seus amics formessin part essencial de la seva vida. Compartint l’alegria d’una bona taula o d’una tarda distesa, rodejat de bons amics, on el més transcendent era la intranscendència d’un bon partit de futbol.
Amor, ha sigut un reivindicador insistent de l’amor, però no només de l’amor humà sinó de l’amor que Déu ens ha donat a la humanitat. Ha estimat perquè s’ha sentit estimat per Déu i s’ha esforçat, ha treballat i s’ha donat a si mateix perquè l’amor de Déu arribi als altres.
El camí ha estat llarg, les nits fosques també han estat presents a la seva vida, però tots els qui l’han envoltat, fins i tot en els moments més difícils del seu pelegrinatge, donen testimoni que la fe en Jesús l’ha sostingut, fins i tot, en mig de la tempesta més sonada.
El testimoniatge d’una fe en Jesús, el camí d’un mariner en aigües noves i amb una alegria que omple la vida. Així s’ha volgut explicar el Salvador Villar a si mateix.
Donem gràcies a Déu perquè ha fet possible que el Salvori hagi sigut com ha sigut.
Guillem Correa
Pastor Evangèlic i Secretari General del CEC
