Mentre escric aquest article no puc deixar de plorar, perquè m’envaeix una forta emoció sobre allò que el nostre bon Déu sent per aquest món perdut de forma global; però molt especialment per cada persona en particular. El Déu de déus té aquesta extraordinària capacitat d’estimar cada ésser humà com ningú no pot estimar, malgrat tants defectes i maldats que ens caracteritza a qualsevol de nosaltres.
En aquests temps, sentim parlar de salvar moltes de les espècies animals del nostre planeta que estan en risc d’extinció; la gran paradoxa, però, és que el valor de la vida humana s’està devaluant ràpidament entre la consciència social a molts llocs del món.
No obstant això, la Missió de Déu és salvar molts homes i dones de la nostra generació que estan perduts, sense Crist i sense esperança al món, abans que sigui massa tard. Perquè ni el No-res ni el Purgatori són certs, són una invenció popular i religiosa que, en definitiva, són una absoluta fal·làcia.
La principal passió del cor de Déu Pare és salvar la raça humana, sigui com sigui, abans que aquesta es faci malbé del tot respecte al seu destí etern. Per això, Déu va posar en marxa un gran pla de rescat, enviant el seu Fill Jesucrist des del mateix Cel per salvar aquest món perdut dels seus propis extraviaments. Perquè Déu ha estimat tant aquest pobre món que va donar al seu Fill Jesús perquè no es perdi ningú dels qui creuen en Ell, sinó que tinguin vida eterna.
Hi ha qui de forma despectiva i fins i tot irònica ens cataloguen de ser una religió salvacionista, com si fóssim una colla d’inadaptats socials que intenten fugir dels problemes, parlant i somiant en un món utòpic que definitivament acabarà amb totes les misèries humanes i on viurem eternament sota el regnat perfecte de Jesucrist, el Messies promès. Cosa que, al cap i a la fi, és molt certa per als creients de veritat, encara que hi hagi els que s’ho prenguin de broma.
La gent de les nostres ciutats té la consciència anestesiada de mil maneres diferents. Aquesta mena d’hipnotisme col·lectiu que pateix la nostra humanitat és, sens dubte, una forta influència diabòlica, tal com ens revelen les Escriptures: “El món sencer està sota la influència del Maligne”; i com ens recorda també l’apòstol Pau: que quan responem afirmativament a la crida de l’Evangeli, som alliberats del poder de Satanàs, de facto.
Per descomptat que aquesta influència maligna no anul·la la nostra capacitat volitiva ni de bon tros, en cap cas. Per això, no hem d’atribuir al Diable més poder del que ja té temporalment en contra de tota la humanitat, a qui odia mortalment per estar creats a la mateixa imatge de Déu.
La urgència de la salvació per a la gent que ens envolta ens és donada pel mateix Senyor Jesús, la seva missió redemptora i el seu encàrrec solemne als seus deixebles per al compliment immediat de la gran comissió ens mostra la gelosia i la passió de Déu pels perduts. L’altíssim cost de la redempció humana va ser al preu de la seva pròpia sang vessada a la creu, que sens dubte conté un valor infinit per a tota la humanitat.
El Mestre ens recorda, encara que no ho sembli “que els camps ja estan blancs per a la sega, amics”; per tant, em permeto fer una crida urgent, en el Nom del Senyor, a tot el poble de Déu: “Segadors a segar la collita que se’ns acosta. No donem treva ni al desànim ni a l’apatia”, us ho diu un vell sembrador pels camps d’Espanya i també un segador esperançat; tal com resa l’himne català als segadors de la terra: “Bon cop de falç”. Enmig de tantes turbulències humanes collirem, per tant, molts ànims segadors de l’onzena hora.
Cada vegada és més indubtable que el pitjor encara ha de venir, encara que ja està venint… Però els que optem per l’esperança en les promeses de Déu, creiem amb certesa, que el millor del Cel també ha de venir. Amén.
Julio Pérez
Pastor Evangèlic
