Filòsofs com Sorën Kierkegard i David Hume en els seus diferents tractats sobre la naturalesa humana, igual que profetes d’antic i personatges tan il·lustres com l’apòstol Pau entre d’altres han intentat descriure’ns l’origen del mal en el cor humà i la seva corrosiva influència moral i també el conflicte que produeix el pecat en qualsevol de nosaltres desestructurant la tan anhelada harmonia entre el nostre esperit, ànima i cos, trencant d’aquesta manera la nostra relació personal amb Déu.
Jaume, el germà carnal del Senyor Jesús, és qui millor descriu de forma inspirada l’etiologia del pecat «Cadascú és temptat pels seus propis desigs, que l’atreuen i el sedueixen. Després aquests desigs, un cop fecundats, engendren el pecat, i el pecat, quan és consumat, infanta la mort». Aquesta és una radiografia perfecta de la seqüència del pecat, que es produeix de forma larvada en el nostre cor carnal i sinuosament va seduint-nos fins a quedar atrapats en pensaments que conclouen en pecats que acaben curtcircuitant la nostra preciosa comunió amb Déu quan ens deixem arrossegar pel corrent d’aquest món.
No hem d’atribuir-li al diable, el temptador per excel·lència, tots els nostres desvaris mentals amb el pecat en les seves més sofisticades formes, si bé el pecat i Satanàs són còmplices totals no només contra el creient sinó contra tota la humanitat en les seves moltes induccions a través de formes subtils o declaradament agressives de pecat. Altrament, anul·laríem el necessari sentit de responsabilitat que el creient ha de tenir davant els múltiples desafiaments que ens presenta el món, la carn i Satanàs, que és el veritable eix del mal.
L’apòstol Pau ens presenta un autèntic tractat teològic sobre el pecat en els capítols 6 i 7 de la carta als Romans de forma magistral i el conclou amb el capítol 8 descrivint-nos divinament inspirat la victòria del cristià sobre el poder del pecat a través de l’obrar de l’Esperit.
Gràcies a Déu estem dotats del gran recurs diví que és la beneïda presència de l’Esperit Sant en nosaltres que ens ajuda en les nostres debilitats i també ens dona esperança el mateix Senyor a través de les Escriptures: «Fills meus, us escric això perquè no pequeu. Però algú peca, tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist, que és just. Ell és la víctima que expia els nostres pecats, i no tan sols els nostres, sinó els del món sencer». «Però si reconeixem els nostres pecats, ell, que és fidel i just, ens perdonarà els pecats i ens purificarà de tot mal». I «si per l’Esperit feu morir les obres terrenals, viureu».
(Jaume 1:14-15/ 1a Joan 2: 1-2 / 1a Joan 1:9 / Romans 8:13b)
Julio Pérez
Pastor Evangèlic
