Sempre és d’agrair a Déu poder gaudir de l’acompanyament espiritual de bons pastors, que exerceixen bé el seu ministeri. Però hem de tenir en compte que els pastors són persones de carn i ossos i també tenen les seves limitacions […] per molt eficients que siguin […] Mai no és dolent sotmetre’s a una crítica constructiva i al bon judici de persones que ens estimen.

[…] la seqüència del pecat, que es produeix de forma larvada en el nostre cor carnal i sinuosament va seduint-nos fins a quedar atrapats en pensaments que conclouen en pecats que acaben curtcircuitant la nostra preciosa comunió amb Déu quan ens deixem arrossegar pel corrent d’aquest món. […] Gràcies a Déu estem dotats del gran recurs diví que és la beneïda presència de l’Esperit Sant en nosaltres que ens ajuda en les nostres debilitats i també ens dona esperança el mateix Senyor a través de les Escriptures…

El Cel és senzillament l’eternitat perfecta. El Déu Totpoderós viu al cel, un lloc més enllà del vast Univers i de totes les galàxies existents. Quan orem el Parenostre demanant-li a Déu que vingui el seu Regne a la terra i que es faci la seva voluntat a la terra com es fa al Cel, em fa pensar en una intensa alhora que harmoniosa activitat celestial (això és el que alguns anomenen la utopia perfecta); aquesta és una simple deducció del que el mateix Jesús ens va ensenyar a propòsit del valor quotidià de l’oració.

Gaudim del que és essencial i compartim amb més raó que ningú, el veritable esperit i el meravellós missatge del Veritable Nadal. […] Hi ha un punt de vista que és absolutament inapel·lable i és que «Aquella Llum Vertadera, que il·lumina tot home (Jesús) venia a aquest món» i aquest grandiós esdeveniment sempre cal celebrar-ho.

La redempció de Crist a la creu és una redempció còsmica, a més de salvar la raça humana d’una terrible condemnació per mitjà de la fe en la seva obra expiatòria, aconsegueix la reconciliació de totes les coses, les que hi ha al cel i a la terra.

Más de medio siglo después de mi descubrimiento de la Vida verdadera (me estoy refiriendo a mi encuentro con Cristo), me vuelvo a reafirmar en lo que considero la auténtica fiesta de la vida en toda su plenitud; estoy hablando de la alegría de ser cristiano. Es muy lamentable que la definición de la palabra cristiano se haya devaluado tanto a través de los tiempos, cuando su significado original y más primario describía a los discípulos que ejemplificaban a Cristo mismo en su manera de vivir (Hechos 11: 26b - 1ª Pedro 4:16).

El Maestro nos recuerda, aunque no lo parezca “que los campos ya están blancos para la siega, amigos” ; por lo tanto, me permito realizar un llamado urgente, en el Nombre del Señor, a todo el pueblo de Dios: “Segadores a segar la cosecha que se nos avecina.

El verano es un tiempo bonito y desenfadado en muchos aspectos, pero también es un tiempo espiritualmente peligroso, con carteles imaginarios en todas partes, de licencia para pecar a raudales. En lenguaje popular y periodístico, estos peligros podríamos definirlos como las serpientes venenosas del verano.

No podemos desistir ni mucho menos, de convicciones tan importantes y significativas como es, la de la principal reunión semanal de los cristianos confesos.

Ya han pasado cincuenta años desde ese momento tan especial y todavía me sigo emocionando por todo lo que Dios ha seguido haciendo en mi vida y en la de mi familia, a través de todo este tiempo.