Quan era molt jove, em van elegir i nomenar ancià per formar part d’un presbiteri a principis dels anys vuitanta en una nova església de Barcelona, la meva ciutat natal. En part em sentia molt il·lusionat per aquesta promoció ministerial, al meu interior, però, encara em debatia entre el dubte i la fe de la crida pastoral. Deu anys després, em vaig convertir en pastor titular d’una congregació que, anys més tard, donaria a llum a noves congregacions i ministeris pastorals per tot el país.
Després de més de quaranta anys, he realitzat una retrospectiva de la meva funció ministerial. Em sembla gairebé increïble haver pogut arribar fins al dia d’avui no haver sucumbit a l’acompliment pastoral per les seves moltes complexitats i per la impressionant intensitat espiritual i emocional que comporta.
He de reconèixer que la meva formació teològica no ha estat gens convencional. Si bé vaig ser format en una església que rendia culte a la capacitació bíblica dels seus membres i gaudia d’insignes mestres de la Paraula de Déu que impartien tota mena de matèries regularment, el meu interès per la teologia va anar creixent amb els anys. També vaig fer els estudis de tota la sèrie del curs de formació teològica evangèlica i, al llarg de tot aquest temps, he participat en diversos tallers i seminaris bíblic-teològics de curta durada. En els darrers deu anys, també he tingut el privilegi d’impartir classes, a diferents seminaris, a les assignatures de Teologia Pastoral i Mitjans de Comunicació Social.
Un cop Jesús em va parlar i em va preguntar: “M’estimes? Doncs si és així, pastura les meves ovelles i els meus anyells”. Tot i que la meva formació teològica no va ser reglada, he hagut d’aprendre sobre el terreny amb infinitat d’errors i d’alguns encerts. Quantes vegades vaig voler sortir corrent i abandonar el meu compromís pastoral!, però no ho vaig poder fer perquè sempre experimentava una amorosa confrontació del Senyor i em sentia fortament interpel·lat per l’Esperit Sant per seguir al ministeri. Em puc imaginar l’escena entre Jesús i Pere en aquell esmorzar inesperat a la platja de Tiberíades, poc després de la resurrecció del Senyor. Aquest reclam de Jesús a Pere era un desafiament a servir incondicionalment les seves ovelles per amor al mateix Senyor qui l’emplaçava a estimar-lo demostrativament, servint el poble de Déu (Joan 21:15-17).
Puc valorar de manera important la tasca dels pastors, especialment de molts que se sacrifiquen fins a l’extrem per servir el poble de Déu de la millor manera possible i no sempre son corresposts ni tampoc reben la gratitud i l’honra que es mereixen per part dels feligresos, moltes vegades. Aquest tipus d’incidències i altres qüestions de caràcter familiar, econòmic i de salut desemboquen de vegades en fortes crisis que repercuteixen als estats d’ànim dels pastors.
També he de dir que el ministeri pastoral és tota una honra per part del Senyor envers els seus servents, els pastors i pastores de les esglésies locals. Jo mateix dono fe d’infinitat de moments feliços i especialment gratificants al servei pastoral durant tots aquests anys. Es tracta d’acompanyar el ramat del Senyor durant tota la nostra travessia terrenal, alimentar-los amb la Paraula i empoderar-los perquè arribin a la meta establerta per Déu per a les seves vides. Tanmateix, com a pastor, també he de reconèixer amb tota humilitat els meus propis errors personals que, de vegades, també han pogut pertorbar els ànims dels germans.
“Crist va estimar l’Església i s’hi va entregar per ella”, aquesta veritat tan poderosa sempre ha captivat el meu cor. Estimar allò que Déu estima significa estimar l’Església de Jesús… Per això, en observar aquesta tropa de vividors de l’evangeli que també veiem per les xarxes, se m’estremeix l’ànima veient com enganyen i maltracten tan vilment l’estimada del Senyor Jesús. Déu estima apassionadament l’Església que alhora és la preciosa esposa de l’Anyell; per aquest motiu, els pastors estimem els germans i germanes de les nostres congregacions, ells són el tresor especial del Senyor en aquesta terra. Estimar l’Església global es demostra estimant la teva església local, servint-la amb paciència i amor fins a la vinguda del Senyor que, per cert, ja no triga gaires, amics.
Les complexitats del ministeri pastoral tenen molt a veure amb la gent i les seves circumstàncies perquè el món on vivim actualment és un món endimoniadament caigut i conflictiu, en línies generals. Els poders de maldat i les fascinacions humanes estan ferint mortalment les ànimes de la gent. Per això, els pastors necessitem una dotació especial de l’Esperit del Senyor per discernir els conflictes humans i les seves influències espirituals i poder treure dels pantans d’aquesta vida a la multitud de persones atrapades en llocs realment infernals.
Estimar i acompanyar els pastors del ramat de Déu… Aquesta és una missió de la qual em reconec incapaç, però amb la meravellosa gràcia del Senyor em sento impulsat a beneir i acompanyar els pastors en les seves lluites i necessitats personals i familiars, pregant per ells, plorant i rient amb ells en els seus triomfs i en els seus disgustos; perquè Déu estima molt els que li serveixen diligentment. Sempre he dit i m’hi reafirmo, que els fidels pastors i pastores de les esglésies del món són la gent més important de la terra per a Déu.
Finalment, vull dir que soc pastor evangèlic perquè estimo Déu i m’identifico amb el seu projecte redemptor per a la humanitat. Soc pastor evangèlic perquè ho considero un autèntic honor de part de Déu per a la meva vida. Soc pastor evangèlic perquè estimo la gent que Déu estima. Soc pastor evangèlic per guiar molts a la nova Terra Promesa perquè no s’extraviïn del camí de la veritat i la vida. Soc pastor evangèlic per influenciar la meva generació amb l’Evangeli de Crist i mobilitzar el poble de Déu per complir la gran comissió. Soc pastor evangèlic per allistar una generació precursora que es prepararà per a la segona vinguda de Crist al món. Soc pastor evangèlic per servir a Déu i a vostè, estimat amic, germà/na o company/a de milícia. En definitiva, soc pastor evangèlic per servir la gent de la meva pròpia generació.
