Se suposa que l’objectiu central de les diferents esglésies i de tots els creients cristians és l’evangelització, la transmissió de la bona nova de l’Evangeli i la seva difusió a la societat. Però abans d’aquest objectiu, o, més ben dit, per fer més planer aquest objectiu, aquí, al nostre país, és imprescindible un altre pas

Aquesta fe, viscuda de manera personal i comunitària, continua transformant milers de vides pel poder de Déu, inspirant projectes de servei, reconciliació i amor al proïsme que repercuteixen positivament en el conjunt de la societat.

Sincerament, és més difícil imaginar-se la inexistència de Déu que la seva realitat ontològica. Substituir la fe en Déu per la fe en el que és purament material ens podria abocar a la més terrible soledat existencial i espiritual que poguéssim arribar a imaginar.

A principis dels anys setanta, un bon amic que havia tingut seriosos problemes amb les drogues em va parlar de la seva experiència personal de conversió i el seu canvi de vida. Realment vaig quedar gratament impressionat i al següent diumenge el vaig acompanyar a l’Església evangèlica on ell assistia al barri del Carmel de

Les emocions, per tant, no només formen part legítima de la vida cristiana, sinó que constitueixen una dimensió essencial de la resposta humana davant la veritat de Déu. El problema apareix quan aquestes emocions deixen de ser una resposta a la veritat proclamada i passen a convertir-se en el principal criteri per discernir l’autenticitat espiritual

No sé si te has preguntado últimamente por qué ahora casi todos los medios de comunicación hablan de los evangélicos.