(Barcelona 1931- Madrid 2024) El Dr. David Estrada, enviudat de la també erudita Frances María Luttikhuzen, Nord-americana d’origen holandès; ha passat a la presència del Senyor.
El professor David Estrada ha estat una de les grans figures de l’elit cultural i ho ha estat des de la seva mirada protestant. El vaig conèixer a les darreries del franquisme quan ell era catedràtic d’estètica de la Universitat Central de Barcelona i jo un dels seus alumnes.
El Dr. Estrada es va significar com a protestant a la universitat quan això de ser-ho encara comportava mirades displicents. Els seus seminaris per aconseguir que Søren Kierkegaard fos conegut no només com a un filòsof existencialista sinó com un dels grans teòlegs protestants o per donar a conèixer la profunditat teològica de Karl Barth són els exemples més emblemàtics que recordo per introduir la cultura protestant a les aules universitàries. Per no parlar de les seves classes d’estètica a les aules de Pedralbes, plenes de gom a gom, on sempre que podia feia referència a autors i figures del protestantisme, tot citant a Paul Tillich (de qui explicava fins i tot la seva vida privada) o per descobrir-nos a Rudolf Karl Bultmann. El seu rigor intel·lectual el portava a difondre, des d’una mirada crítica, fins i tot a autors amb qui no coincidia amb el seu pensament.
Però el professor Estrada també era una persona pròxima a qui li agradava acollir en el seu estudi, prop de la casa on vivia, als que volíem parlar amb ell. Encara recordo les llargues hores que vàrem passar en aquell estudi on podies trobar llibres més que interessants sota la pulcra disculpa, quan els citava en mig de la conversa, tot dient “és que he llegit molt”.
La seva proximitat em va permetre ser rebut a la seva llar. Un d’aquells dies quan vaig arribar, entre emocionat i, en certa mesura, amb una espurna de satisfacció, em va mostrar un article seu que acabaven de publicar, amb titular en portada, d’una important revista teològica dels Estats Units sobre els documents del Mar Mort.
És que el prestigi del Dr. Estrada anava més enllà de les nostres fronteres.
Aquesta saviesa i aquesta proximitat el va portar a donar suport a les trobades d’artistes i intel·lectuals protestants amb la seva presència o amb el seu mestratge com a conferenciant. Conferenciant que va acceptar, amb generositat, la majoria de les invitacions que va rebre en el decurs de la seva vida. Encara recordo segurament una de les seves darreres conferències a Barcelona quan, en el marc de la commemoració del 500 aniversari de l’inici de la Reforma Protestant, en un acte organitzat pel Consell Evangèlic de Catalunya a la Casa Golferichs, va dictar la seva conferència sobre “Teòlegs i protestantisme del segle XX”.
La seva magistral lliçó va ser un repàs de què havia explicat, un cop i un altre, a les classes de la Universitat de Barcelona. Em va produir una certa nostàlgia del passat i un agraïment a Déu per aquell home que l’havia servit, en el decurs de tota la seva vida, des d’una fe intel·ligent, culta, llegida i viscuda.
Ara ens acomiadem de la seva vida però no del seu record.
Guillem Correa
Pastor Evangélico y Secretario General del CEC