A propòsit del dia mundial de la ràdio, que se celebra cada 13 de febrer des de fa alguns anys, i que per cert, aquest poderós mitjà de comunicació social ja està complint poc més d’un centenari des del seu descobriment i posada en marxa. Més que parlar del medi radiofònic en si mateix i de les seves importants qualitats de persuasió i el seu gran impacte social, m’ha semblat especialment interessant parlar de la veu com un extraordinari do de la Divinitat, per aquesta raó em vaig posar a pensar sobre la inigualable facultat de la veu humana, que ens distingeix singularment de tots els altres éssers vius, i això no ens ha de passar.
Els animals renillen, bramen, udolen, borden, mugeixen, bramen, rugeixen, xisclen, escatainen i grunyen, però no aconsegueixen articular cap paraula perquè no estan facultats com nosaltres per parlar: verbalitzant paraules, idees, pensaments i sentiments a través del llenguatge.
Reflexionant sobre l’extraordinari fenomen de la veu humana com un singular atribut que ens assembla al mateix Déu Creador, que té la meravellosa facultat de parlar, m’he sentit realment meravellat. Tal com ens informen les Escriptures: “Déu havent parlat moltes vegades i de moltes maneres…”. Déu té veu pròpia i ens parla com ningú més no ens pot parlar, “de moltes maneres”. Déu va parlar amb Abraham, amb Moisès, amb David, amb Pau i amb molts altres a través dels temps. Nosaltres avui en tenim constància pels escrits de les Sagrades Escriptures on han quedat registrades les seves paraules, perquè tots ells van sentir la seva veu en algun moment i mai més van tornar a ser les mateixes persones.
Quan llegeixo el Salm 29, m’assalta una sensació de sorpresa i grandiositat en observar els efectes tan poderosos de la veu de Déu a l’origen de la creació i fins i tot en el ressò de la mateixa naturalesa: “La veu del Senyor és poderosa, la veu del Senyor és majestuosa. La veu del Senyor trenca els cedres… la veu del Senyor aixeca flames de foc. La veu del Senyor fa tremolar el desert…”. Déu continua parlant avui poderosament.
Jesús, que és el Déu etern fet home, ens diu: “Les meves ovelles senten la meva veu, i jo les conec i em segueixen”. La seva veu és la veu tendra i amable del Bon Pastor que ha donat la vida per les ovelles perdudes d’aquesta inquietant humanitat.
Els qui treballem en aquest discutit ofici de la comunicació social, especialment amb la veu com a instrument essencial del nostre acompliment ministerial, ens adonem dels efectes que ella té sobre els qui ens escolten habitualment: N’hi ha que són atrets pel to, la calidesa, o certs registres de veu que els apel·la i els connecta amb el seu nucli d’emotivitat vital.
La veu al natural també pot ser el timbre de l’ànima, però en molts casos també pot mostrar la pitjor versió com és frivolitat, arrogància i duresa; encara que de vegades, també ens trobem amb autèntics actors de veu que simulen la seva veritable identitat amb certs tons que, fins i tot, són capaços de seduir i enganyar el més pintat dels mortals.
Una altra de les qualitats sensacionals de la veu és la seva musicalitat. Aquesta faceta músic vocal ens entusiasma fàcilment a tots, ens fascina i també afecta molt positivament els nostres estats d’ànim. Amb tota certesa podríem dir que el llenguatge musical supera el verbal ordinari quant a la forma d’expressió.
La veu ens confereix personalitat, ens identifica, ens avisa, ens commou i ens atorga un do exclusiu que ens caracteritza com a éssers extraordinàriament únics en tota la creació.
Avui vull suggerir-te que t’escoltis a tu mateix quan parlis i donis gràcies a Déu per poder articular paraules i entonar, amb la teva pròpia veu, cants de llibertat i d’admiració per la seva grandesa i poder en la teva vida i en tota la creació.
Quan pregues, Déu t’entén perquè parles com Ell parla, amb veu pròpia com una semblança perfecta de la Seva divinitat. Aquest és un dels dons o atributs comunicables de Déu per a nosaltres, esdevenint una autèntica manifestació de la seva meravellosa Gràcia.
També vull convidar-te a que cometis el que pogués semblar una petita bogeria, com és estar en algun lloc íntim, a la muntanya o al mar i poder cridar a pulmó batent. Crida perquè ets viu! Crida i celebra, entre d’altres, el magnífic do de la vida i tots els seus atributs!
Per exemple, la veu que Déu t’ha donat; en primer lloc, és per comunicar-te amb Ell i, en segon lloc, per relacionar-te amb el món que t’envolta socialitzant amb tot ésser vivent; perquè la teva veu en el millor dels casos és el ressò de la divinitat a la teva vida, per tot això, celebra-ho a viva veu!
Però abans de res, no oblidis que tens una veu preciosa i singular per dir-li al món sencer. Quantes grans coses ha fet el Senyor el teu Déu amb tu, per tant parla i no callis! Hebreus 1: 1 Joan 10:27
Julio Pérez
Pastor Evangélico